21 bars mítics de Barcelona

Què és: Un dels llocs de referència on tiren bé la canya a Barcelona i on es poden gaudir de tapes de tota la vida, com les braves, els pebrots de Padrón i l’ensaladilla, a més de propostes més marineres com gambes, cloïsses i calamars, com mana la tradició d’un històric barri de pescadors. El plat estrella, i el que compta amb una legió d’adeptes entre la clientela, és el filet amb foie.

Per què ens agrada: Perquè cada cop queden menys bars com aquest a la ciutat. Feu-vos un lloc a la barra i gaudiu de l’espectacle: cambrers impecablement uniformats que atenen la clientela amb una professionalitat que, per desgràcia, ja no abunda.

On: Balboa, 6

Què és: El Bar Leo, batejat així per la seva propietària, Leocandia Montes, és una institució de la Barceloneta des del 1978. El que va començar com a punt de trobada de pescadors i veïns aviat va atraure artistes, flamencs i bohemis, amb noms com Bambino, Peret o Kiko Veneno entre els seus habituals. Avui, la Leo continua al capdavant del local amb la seva família, envoltada de fotos, estampes, records i objectes que converteixen l’establiment en un petit museu sentimental. A la barra s’hi serveixen tapes de taverna clàssica, canyes i vermuts.

Per què ens agrada: Perquè aquí comparteixen barra vermuters, noctàmbuls i parroquians mentre, de fons, sonen Bambino, Camarón o Los Chichos. No és estrany que algú arrenqui a fer palmes i que el bar es converteixi, durant uns minuts, en un tablao improvisat.

On: Sant Carles, 34

Què és: Una de les bodegues més autèntiques de la Barceloneta, el Bar Electricitat va obrir el 1908 i encara conserva intacta la seva essència. A la barra s’hi serveix una selecció curta però ben afinada de tapes clàssiques: l’ensaladilla de patata, cranc i ou n’és l’estrella, però també mereixen atenció la truita, les croquetes, els embotits, el formatge manxec i una de les millors bombes de la Barceloneta. Tot plegat, acompanyat de vermut casolà i servit en un interior que sembla aturat en el temps, amb barra de fusta i marbre, taules de marbre i ferro i portes modernistes.

Per què ens agrada: Perquè aquí no hi ha cap decorat impostat: és una taverna de debò que els caps de setmana s’omple per fer el vermut i on, de tant en tant, sonen bandes de rumba.

On: Sant Carles, 15

Què és: El Xampanyet és un clàssic dels vermuts de Barcelona que fa gairebé 100 anys que aguanta dempeus i conserva tot l’encant de les tavernes d’abans. Les parets de rajoles i les taules de marbre donen fe de la seva llarga història, mentre que a la barra desfilen conserves de qualitat, embotits, formatges i, sobretot, les seves mítiques anxoves del Cantàbric, que ells mateixos confiten i serveixen amb vinagre, sense oli.

Per què ens agrada: Perquè, encara que us tocarà esperar per fer-vos un lloc entre els turistes del Born, la recompensa serà immediata: comenceu per una copeta del seu propi cava.

On: Montcada, 22

Què és: Obert el 1925 per Miquel Tort Robiralta, aquest bar va ser durant dècades un punt de trobada de boxejadors i de l’esquerra intel·lectual, amb clients com en Guti, Santiago Carrillo o García Márquez. Després de tancar el 2021, el grup Confiteria (Dr. Stravinsky, Paradiso, Focacha, etc.) en va prendre el relleu quatre anys després amb la intenció de conservar-ne l’esperit popular i els preus ajustats. L’essència gastronòmica també es manté intacta: fregits, planxa i marisc, amb una carta breu i sota la batuta de Cristina Pérez, virtuosa de la brasa i els guisats.

Per què ens agrada: Perquè aquí continuen manant els plats senzills i sense gaires floritures: entrepà de pop fregit, 'tortit'a de gambetes amb tàrtar de gamba vermella, caçó en adob, sípia a la planxa o uns tripa marinera amb vieires. Tradició popular amb molt bon pols.

On: Plaça de Sant Agustí Vell, 1

Què és: La Vermuteria del Tano pertany a la categoria de bar de tota la vida, amb clientela local. I s’ha guanyat amb escreix aquest pedestal. Oberta el 1927 com a bodega, en Tano la va adquirir a finals dels anys 90 i la va mantenir com una institució indiscutible fins a la primavera del 2026, quan en van prendre el relleu els germans Jiménez, veïns del barri. El vermut és Perucchi, i abans també es venia a granel. Pel que fa al menjar, hi serveixen conserves de qualitat: banderilles d’oliva i anxova, seitons, escopinyes, musclos, sípia o carxofes.

Per què ens agrada: Perquè el marbre, la porta de ferro i un ambient entre hipnòtic i eufòric el converteixen en un lloc imprescindible de Gràcia.

On: Joan Blanques, 17

Què és: Obert el 1971, Can Ros és un d’aquells bars de sempre on hi cap qualsevol pla: esmorzar de forquilla, un cafetó amb el diari o un menú contundent per recuperar forces. Aquí sempre hi ha alguna cosa a la cuina i mai no en sortireu amb gana. La carta aposta per la cuina casolana i els plats de tota la vida: capipota, cargols, croquetes, truita de carxofa o el seu mític entrepà de mandonguilles. Al migdia arriben guisats com les llenties estofades o el bacallà arrebossat.

Per què ens agrada: Perquè hi podeu entrar a qualsevol hora i sempre hi trobareu alguna cosa per endur-vos a la boca. Can Ros compleix la seva promesa: que la clientela en surti contenta i satisfeta.

On: Roger de Flor, 303

Què és: Un tros de l’antic Barri Xino concentrat en un petit bar del Raval. En Leandro va obrir el Makinavaja al mateix carrer de les Carretes que el va veure néixer, com a homenatge al dibuixant Ivá i al seu cèlebre personatge, el lladre de bon cor. Entre braves amb una salsa fantàstica, bombes i tapes de tota la vida, aquí es respira barri pels quatre costats.

Per què ens agrada: Perquè és un museu viu de la cultura llibertària i punk de Barcelona, un oasi ple de llibertat, preus assequibles i una relació d’amor fraternal i horitzontal entre parroquians i taverner. A més, és un dels pocs bars de la ciutat amb música en directe de manera habitual.

On: Carretes, 51

Què és: El 2021, el basc Aimar Córdoba va convertir aquest humil bar de tapes i guisats, amb 40 anys d’història, en un local que es va guanyar l’etiqueta de 'mític' en temps rècord. Les truites a la basca, meloses i sucoses, són imprescindibles, igual que les croquetes, els calamars petits amb ceba i els plats de cullera com el lluç de palangre amb salsa verda o les mongetes de Santa Pau.

Per què ens agrada: Perquè, tot i no ser el lloc més barat del barri, s’hi pot fer el vermut, picar alguna cosa i donar-se un homenatge sense deixar-s’hi el sou ni haver de demanar un crèdit. Si no hi trobeu lloc, proveu al bar del costat, La Polla (també és de l'Aimar).

On: Tigre, 31

Què és: La Plata, en marxa des del 1945, és un d’aquells bars imprescindibles del Gòtic on es menja dempeus i que gairebé sempre està fins dalt. La carta és mínima, però aquí menys és més: peix fregit, amanida de tomàquet, ceba i olives, pinxo de botifarra negra i unes anxoves ufanes i consistents que són una autèntica meravella. Fa més de 80 anys que fregeixen peix, així que saben perfectament què es fan.

Per què ens agrada: Perquè a una oferta tan sòlida s’hi sumen el bon vi i el tracte proper, cosa que explica per què La Plata continua sent un dels bars preferits de locals, visitants i celebritats del món gastronòmic (Ferran Adrià, Jamie Oliver, Anthony Bourdain).

On: Mercè, 28

Què és: Un bar de barri obert el 1939 que aposta molt pel producte de mercat (tenen el de Sant Antoni just al davant) i de temporada per elaborar tapes convincents i per a tots els públics; des d’unes bombes fins a un bacallà gurmet, costelles de conill o botifarra amb patates al caliu i allioli casolà. Rock’n’roll a la música de fons i a les parets (molta memorabilia, inclosa una guitarra de Bo Diddley penjada). És aconsellable reservar.

Per què ens agrada: Perquè, igual que el rock, el Bar Ramon resisteix i resistirà les modes, les onades gentrificadores i les cafeteries d’especialitat.

On: Comte Borrell, 81

Què és: Aquest bar ha estat durant anys un dels epicentres de Sant Antoni. El seu anterior propietari, Rafel Jordana, va convertir el local en un refugi de simpatia, alegria i esperit de barri. Després de jubilar-se, la llicència va passar a la família Marsan, veterana de l’hostaleria de proximitat, que n’ha mantingut intacte l’esperit. La cuina continua apostant per plats casolans i preus ajustats: mandonguilles, peus de porc, esqueixada de bacallà, cargols i propostes que canvien segons el mercat. Amb terrassa.

Per què ens agrada: Perquè aquí conviuen amb naturalitat generacions diferents: una clientela jove i bohèmia comparteix taula amb els veïns més veterans.

On: Manso, 52

Què és: Aquesta bodega centenària, batejada amb el cognom de Josep Maria Gol, que se’n va fer càrrec el 1966, viu una nova etapa gastronòmica des del 2024. Sergi Fernández i Edu Jarque en van evitar el tancament i van apostar per una cuina de bodega tradicional, posada al dia pels xefs Roger Soler i Rodrigo Castillo. Aquí hi trobareu calamars amb ceba, cargols fregits, fideus a la cassola, capipota i fins i tot girella arrebossada, a més d’esmorzars de forquilla i canyes ben tirades. El tàndem també està darrere de la recuperació de la Bodega Vidal del Poble-sec i la Bodega Manolo de Gràcia.

Per què ens agrada: Perquè recupera els sabors de tota la vida sense convertir-los en plats pretensiosos. La cuina té arrels, ofici i algun toc contemporani, però sense passar-se.

On: Parlament, 10

Què és: Aquest clàssic de Barcelona ofereix bona cuina des de primera hora fins ben entrada la matinada. Obert el 1933, va ser punt de trobada de sindicalistes, la 'gauche divine', tertúlies i la Barcelona dels anys 80. Després de reobrir el 2009 i amb el xef amb estrella Michelin Jordi Vilà (Alkimia, Alkostat, etc.) als fogons, va recuperar tot el seu carisma amb una carta extensa que va de la tapa al vermut, passant pels entrepans gurmet i la cuina catalana amb un toc francès. Entre els imprescindibles hi ha les croquetes, l’ensaladilla russa, les braves i l’esqueixada.

Per què ens agrada: Perquè és d’aquells locals que formen part de la memòria gastronòmica de la ciutat i que continuen ben vius. A més, el seu horari ininterromput fa que la clientela afamada sigui sempre benvinguda.

On: Muntaner, 213

Què és: Un altre clàssic contemporani. Obert el 2018, el Bar Torpedo va néixer de la mà de Rafa Peña (Gresca i Premi Nacional de Gastronomia 2023), Juanlu Pérez i Biel Gavaldà, amb una missió clara: oferir tapes i entrepans de primera després de mitjanit. A la carta hi trobareu entrepans com el biquini de pastrami de llengua, el d’albergínia rostida o el contundent Patty Melt, a més de croquetes i altres fregits. Per beure, vins naturals i cerveses artesanes. Té terrassa.

Per què ens agrada: Perquè s’ha convertit en el refugi de gent del gremi de l’hostaleria, noctàmbuls i aficionats al bon menjar i beure.

On: Aribau, 143

Què és: Els germans David i Carlos Montero van salvar el 2010 la Bodega Quimet de Gràcia i es van convertir en pioners de la neobodega i la recuperació del vermut. El 2026, van repetir la jugada amb la Bodega Nulles, una centenària de la Sagrada Família a la qual van retornar l’ànima de barri. La restauració en va respectar l’essència, amb botes de vi, aixetes de vermut, rajoles originals i mobiliari d’antiquari. A taula, anxoves casolanes, pernil tallat a mà i guisats dels de xup-xup.

Per què ens agrada: Perquè hi ha estima, preus raonables i una cuina honesta que té gust de casa. Un bar-refugi en un barri on cada cop en queden menys.

On: Nàpols, 239

Què és: Montferry és un dels temples dels entrepans a Barcelona, famós pels seus generosos esmorzars de forquilla. Cada matí sorprèn amb propostes com l’entrepà de mortadel·la amb tomàquet al vi ranci i xips casolanes, el de botifarra amb albergínia, el de capipota amb chimichurri o el de tonyina amb formatge i tomàquet sec. I la cosa no s’acaba amb l’esmorzar: la bodega es manté oberta tot el dia, amb braves, mandonguilles, croquetes i truites casolanes. És dels mateixos propietaris que la Bodega Carol del Clot, una altra meravella de local.

Per què ens agrada: Perquè és una de les millors adreces de Sants.

On: Passatge de Serra i Arola, 13

Què és: Inaugurat el 1927, Quimet d’Horta conserva l’aire dels bars d’època i continua sent un dels grans clàssics de la plaça Eivissa. Els seus entrepans de xapata, especialment els de truita, tenen fama a tot Barcelona, i la carta es completa amb croquetes, bombes i vermut de la casa. El local també guarda un petit tresor: més de 3.000 ampolletes de licors que cobreixen i decoren les parets.

Per què ens agrada: Perquè poques maneres hi ha millors de començar el dia amb bon peu que aquesta: una xapata i un bon cafè a la seva agradable terrassa.

On: Pl. Eivissa, 10

Què és: La Bodegueta d’en Miquel fa 50 anys que fa barri i conserva intacta l’estètica de les bodegues d’abans: botes de vi, nevera de fusta, ampolles i caixes de cervesa per tot arreu. Els seus grans finestrals donen a la plaça i omplen de llum un local que encara freqüenten els jubilats de Nou Barris, que hi venen a comprar vi, fer-la petar i fer el vermut. Per picar, hi ha olives, conserves, patates, croquetes, formatges, embotits i productes més fins com la cecina de Lleó o la broqueta de Torta del Casar.

Per què ens agrada: Perquè el seu rebost va molt més enllà de les tapes de batalla. Bon producte, bones conserves i una clientela fidel al 100%.

On: Pl. dels Jardins d’Alfàbia, 3

Què és: Tothom ho diu: les de Tomàs de Sarrià són unes de les millors patates braves de Barcelona. Potser és molt dir per a una tapa tan omnipresent, però aquestes tenen arguments de sobres. El tall irregular i la fritura en oli d’oliva aconsegueixen unes patates ben daurades, coronades amb una salsa generosa, més propera a l’allioli. I no es queden només en les braves: també hi ha anxoves, seitons, croquetes de pollastre, etc.

Per què ens agrada: Perquè les seves braves són capaces de fer que mitja Barcelona es desplaci fins al barri només per menjar-se-les. Demaneu-les, acompanyeu-les amb una gerra de cervesa ben freda i entendreu el pelegrinatge.

On: Major de Sarrià, 49

Què és: La centenària Bodega Josefa ha tornat a la vida el 2026 després d’un període de tancament, amb Oriol Lagé a la cuina i Santi Olivella a la sala. El bar manté el seu esperit popular i el seu paper com a punt de trobada del Farró, amb una carta per a qualsevol moment del dia: esmorzars d’entrepans contundents, vermut, tapes com la morralla fresca fregida i plats de cuina catalana com el capipota, el fricandó, els macarrons amb botifarra del «perol» o les mandonguilles Strogonoff.

Per què ens agrada: Perquè, malgrat el relleu i els canvis dels últims temps, aquí encara es veuen els partits del Barça tal com s’hi feia abans.

On: Saragossa, 86