Els 23 millors arrossos de Barcelona

Si aneu desesperats buscant arrossos autèntics per la Barceloneta, atureu-vos-hi! Us direm un secret: n’hi fan probablement un dels millors de la ciutat. Però és que, a més, haureu topat amb una de les excel·lents cuines marineres del barri. Cada dia van a buscar a la llotja el peix que serveixen. I les postres són d’upa: crocant, crema de iogurt amb sorbet de poma verda, i sobretot, l’escuma de crema catalana.

Després de petar-ho amb els dos primers Lluritus, el grup de restauració amb arrels a Gràcia –especialitzat en marisqueries informals i que no et deixen la Visa tremolant– el 2024 van fer un pas endavant amb el Lluritu 3. La seva primera incursió fora de Gràcia és més restaurant que els altres lluritus, però segueix el camí de la informalitat amb un aspecte acollidor que no fa la feredat d'una marisqueria decimonònica: barra de bar de marbre i taules altes i un segon pis més recollit i una terrassa al passeig fantàstica. En realitat, el LLuritu 3 és un restaurant com una casa de pagès.  

Al primer Lluritu tenien el costum de preparar una paella enorme i vendre-la per porcions al ritme de rumba els caps de setmana. A partir d’aquí, al Lluritu 3 han afegit un apartat d’arrossos a la pissarra que es beneficia de tenir una brasa. I són arrossos sensacionals: especialment el de mar i muntanya amb marisc i orella, una redefinició de l’arròs brut de l’Empordà, ni sec ni caldós. Altres opcions igual de fiables són l’arròs de marisc, tirant a sec i amb gamba vermella, sípia i musclos, l’arròs negre i una cassola de fideus amb gambes. Més que innovar, prefereixen una estilització minimalista del plat amb mà mestra i producte de primera. I veient com apugen els preus dels arrossos, la seva és una oferta de bon amic.

La gent de Nou Barris sap molt bé que hi ha vida gastromarítima més enllà de la Barceloneta. Ells ja fa temps que van a Casa Angelita per gaudir de tapes de mar i d’arrossos i mariscades antològiques. Tot fet amb producte fresquíssim. Els arrossos amb més tirada entre els feligresos són el caldós amb llamàntol i el negre amb calamarsets. De tapes triomfen els canyuts, els cargols de punta i les 'tortillitas' gaditanes de gambetes. La carta és més aviat curta, però les esperes són llargues (especialment els caps de setmana). Els preus són més propis de la Barceloneta que no pas de Nou Barris. Ja se sap, la qualitat es paga.

L’any 2019, coincidint amb el 25è aniversari de Sagardi, els cuiners bascos a Barcelona van obrir Cadaqués, un restaurant que ret homenatge a la cuina de l’Alt Empordà, bressol del platillo i del mar i muntanya. "Sempre m’ha apassionat la cuina empordanesa, un punt desvinculada de la catalana i més propera a la de Mallorca o Eivissa, molt lligada a la barca", explica Iñaki López de Viñaspre.

Mestre de la graella basca, al Cadaqués –situat en un antic basar dels porxos d’en Xifré– hi trobareu "un foc diferent del basc i una aproximació radical a l’arròs", diu el cuiner. Radical perquè els arrossos de la carta "es fan des de zero, amb foc de sarment o xop, i cap altre lloc a Barcelona fa això". I puntualitza que el seu monumental arròs brut de sípia, rap i closca no és negre: "L’arròs negre no existeix. És gris per la tinta, la ceba i la melsa, però si en veus un de negre, ja saps que ve d’una bossa de tinta comestible". Altres aproximacions ben sucoses són un arròs amb ànec i salsifís –una conversió arrossera d’un platillo tel·lúric de l’Empordà– o un arròs de conill i cargols com el del restaurant El Pinós de Seva. Sí, un valencià et dirà que això no són paelles, però potser li hauries de contestar que en aquesta vida es poden fer coses millors amb un arròs –aquest és DOP Delta de l’Ebre de l’Illa de Buda– que barrejar trossos de pollastre i garrofó amb arròs sec.  

El germà gran de La Mar Salada. Fa més de cent anys que existeix. Garantia d’èxit? Sí! Des de ja fa uns anys es presenta renovat amb aires de taverna, però fidel als plats mariners de sempre. Afamats d’arròs de qualitat bé de preu, aquest també és el vostre lloc. Defensors de l’arròs per a un, també. Sovint en trobareu al menú de migdia sense que l’hàgiu de compartir per imperatiu legal com passa en moltes cartes. De llamàntol o capipota i llagostins, amb gust i distinció de textura del gra, sublims! L’experiència és un grau, diuen. Al migdia, tenen un menú molt ben arreglat amb plats molt rodons de peix fresc que van a buscar cada dia a la llotja (la tenen a quatre passes). El 2026 van refer la cuina, i això significa que els arrossos surten més ràpid i millor que mai. 

Situat a la Diagonal –una via que no es distingeix per la quantitat de bons restaurants–, Cachitos Diagonal s'erigeix com un referent del bon menjar en aquesta avinguda, i també com una concreció encertadíssima del vaporós concepte de dieta mediterrània. La seva carta, que fusiona tradició i modernitat, ofereix des de tapes clàssiques fins a plats amb tocs d’innovació que destaquen per l’ús ben entès del producte de temporada i proximitat. Entre les opcions més destacades hi trobem les carxofes amb pernil ibèric, els canelons de faisà amb foie i tòfona, i una varietat d’arrossos que poden competir amb altres de molt més famosos que se serveixen arran de mar (quan n’és temporada, imprescindible el seu risotto cremós amb tòfona negra). La marca de la casa és un arròs fet en paella, estirat fi, i smepre amb el seu socarradet. En trobareu de rap i gambes, de pollastre, botifarra i llom ibèric, o un arròs negre amb gambes i allioli, per exemple (i sempre una paella de verdures de temporada)

Nuara és el projecte més ambiciós de Família Nuri. Situat al Balcó Gastronòmic del Port Olímpic, Nuara –una derivació del verb "nuar", és a dir, fer nusos– no és només un restaurant, és tota una declaració d’intencions amb ambicions gastronòmiques a gran escala. Aquí hi trobareu el producte més premium de Família Nuri, sobretot peix i marisc fresc de la llotja de Barcelona, que s’exposa al client abans de passar pels fogons de la cuina oberta o per la brasa. Aquí n’hi ha de tot, i molt.

L’apartat arrosser, és clar, és fiable al cent per cent. Arrossos excel·lents, fets amb el saber fer de la casa: l’arròs sec de llamàntol nacional i el mar i muntanya de calamar a la brasa, cansalada ibèrica i ceps juguen a la lliga del gra premium. Per a carnívors recalcitrants, la fusió d’arròs i mitjana de bou que representa un arròs de llom baix de vaca a la brasa amb pebrots de Padró (que té la seva contrapartida en un arròs amb verdures ecològiques). I per a qui vulgui una cosa més directa, un bon tall de carn o peix fresc fet al foc de llenya.

L’arròs, pels catalans, pot ser somnífer i monolític: una cassola com una roda que t’endrapes després d’una amanida i et deixa grogui fins a les set. I sempre és notícia que un valencià faci arròs aquí: un exemple d'això és el Cruix, del castelloní Miquel Pardo. Obert el 2017, Pardo explica que després d'anys treballant en Michelins li venia de gust crear un lloc on menjarien els amics.

Cruix fa cuina popular estudiada en alta gastronomia i és tota una institució, ja. Pardo no ha volgut que la paella sigui un destí final per se sinó un plat important, i ha disposat com a oferta única dos menús de degustació de deu passes que és per treure’s el barret. I que sempre, sempre, finalitzen en un arròs com a punt culminant de l'àpat.  Cedeixo la paraula a Pardo per parlar d’arròs: "Treus la paella, jugues amb la cullera, gaudeixes d’un arròs finet i sec, en cada cullerada t’emportes el mogolló de sofregit socarradet, amb tota la potència del caldo. En una cullerada ho notes tot'. Paella pura; no pas en recepta sinó en esperit. Sí, aquí només hi ha un únic arròs de temporada, el que fa de colofó. Però a fe de Déu que la clientela aprecia tot el que ve abans, exquisit, i sap que el final serà feliç no, sinó extasiant. 

La història que s’amaga rere aquest singular nom té mooolta gràcia: a finals dels anys cinquanta, el murcià Pedro Ruipérez va obrir una peixateria que va esdevenir marisqueria. I com que a l’home li feia molta gràcia anar pel món amb un barret de cowboy i una estrella de xèrif, tot el barri el coneixia com al xèrif de la Barceloneta. La seva filla, la Nini, va consolidar aquest restaurant com a una de les arrosseries més reeixides del barri, amb paelles de marisc i peix fresquíssims.

I el 2016 el grup de restauració Elche se’n va fer càrrec. (d’allò més indicat que una nissaga d’origen valencià especialitzada en arròs de Poble-sec n’hagi agafat el relleu). La carta és una oda al peix i al marisc d’alta gamma: a la plana planxa, arrebossat, paelles, arròs caldós, caldereta, sarsueles... I l’espai, reformat del tot el 2020, és una al·legoria minimalista a la trobada entre mar i platja, amb cadires d’Oscar Tusquets!

Més que un xiringuito de platja: un restaurant on el disseny i la gastronomia s’uneixen en una oferta basada en arrossos de mar i de muntanya i productes km 0. Inaugurat el 2017, ha consolidat una oferta que reinventa receptes tradicionals que conserven els aromes però redueixen el nivell de greix. A primera línia de platja, podeu gaudir-hi de paelles com la de verdures i bolets al carbó, tapes i amanides amb peix fresc de la llotja i vegetals eco de proximitat. Si no us voleu trencar el cap, opteu per un menú per a dues persones o més que inclou croquetes de rostit i tòfona, mig quilo de musclos, fritada de calamar i arròs del senyoret.

Obert el 2023, Pötstot es dedica a "veganitzar" la cuina tradicional amb ingredients de primera qualitat i de temporada. Això també s'aplica a un nodrit i substanciós apartat d'arrossos. O més aviat paelles. Tot i que se serveixen en una olla de ferro colat, a taula us arriba un arròs tirant a sec i molt estirat, estil valencià. Amb un punt de cocció impecable i receptes que redimeixen la sovint maltractada paella de verdures, que sol ser la Ventafocs dels xiringuitos mariners.

Un exemple creatiu: la seva paella de mar i muntanya, amb shitake i un punt mariner molt ben aconseguit gràcies a la salicòrnia, i alleugerida amb una veganesa cítrica. O la ja esmentada paella de verdures, amb carbassó, albergínia, pebrot, ceba, espàrrecs verds, tomàquet, tirabecs i carxofes: un arc de Sant Martí primaveral de verdures de proximitat molt ben tractades (fa anys, em va caure a taula un arròs de verdures que en realitat era un paquet de pisto congelat bullit amb arròs barat). Aquí el gra és DOP Delta de l’Ebre i triga 20 minuts a arribar a taula, perquè es fan al moment.

Situat en una de les places amb més encant de Barcelona, el local manté els finestrals, la fusta i el marbre originals, que donen ànima a un espai molt agradable. És una antiga casa de menjars reconvertida en restaurant però amb tota l’essència marinera dels inicis. Aquí, l’arròs és del Molí de Rafelet del Delta de l’Ebre, i es prepara a la cassola. El de pescadors –amb peix i musclo de roca, calamars i pebrot arousa– s’emporta el primer premi.

Si visiteu Montjuïc buscant guinguetes, espais oberts que permetin que l'aire ens acariciï la cara, n'hi ha per a tots els gustos. Com el més 'trendy' Martínez (Ctra. de Miramar, 38), una arrosseria ubicada a prop del Telefèric que ens baixarà, si volem, a la Barceloneta.

Però val la pena la petit pujada. Va obrir el 2013 com a quiosquet, i amb els anys s'ha convertit en un restaurant de vidre, amb vistes de 360º a tota la ciutat que treuen l'alè. I es recupera davant d'arrossos excel·lents a càrrec del xef Juanba Agreda, que combinen el gra sec a la valenciana amb la riquesa del sofregit de l'arròs català. Un exemple, el seu meravellós arròs sec amb pollastre i conill, versió de la paella valenciana. Per cert, no és tan lluny com sembla. Des de Drassanes, són 15 minuts a peu.

A Capitania de Sant Adrià del Besòs trobareu la Cantina Marina Seca, entre toros hidràulics, iots i ciment: un restaurant familiar de camioners per a mariners. I s’hi menja de nassos. La va obrir el 2007 en Toni Vilaró. Aconsegueix el petit miracle d’oferir un excel·lent arròs amb carrancs. Aquesta recepta valenciana va amb una maionesa picant servida dins (i feta amb) el cap del bou de mar, i té un punt melós mil·limètric, ni caldós ni sec. Vilaró no es limita a fer arrossos de tota la vida: a la seva carta hi descobrireu creacions com arròs amb vieires i espàrrecs bladers amb romesco. Poden sonar poc ortodoxos, però us en podeu refiar. Vilaró ha treballat, per exemple, amb Berasategui. La terrassa, on pots gaudir del sol i el moviment dels iots i la càrrega i descàrrega, és un espectacle.   

Tota la costa de la península té una cultura de l’arròs arribada fa més de mil anys gràcies als àrabs. Cada zona té la seva manera de cuinar-lo i el seu receptari. Una bona manera de conèixer altres formes d’entendre aquesta gramínia és tastar les receptes alacantines de la Xàtiva. Tenen tres locals a Barcelona (Sant Antoni, Gràcia i les Corts), on es poden tastar 28 varietats d’arrossos. I te’ls pots menjar directament de la cassola amb una cullera de fusta.

És un dels restaurants més antics de Barcelona i, encara ara, un dels llocs de referència pel que fa a bona cuina tradicional de la nostra ciutat. Els arrossos de temporada i les paelles triomfen en una carta que condensa el bo i millor del receptari català: els canelons trufats de festa major, els bunyols de bacallà i les sarsueles són altres 'must' d’aquesta icona barcelonina.

Els que diuen que la cuina marinera és més gustosa com més a prop s’és de les onades del mar, tenen tota la raó del món. A Platja Ca La Nuri ho podreu comprovar ran de platja. Delicioses tapes de calamars a l’andalusa, bunyols de bacallà, musclos a la planxa, plats principals de peixos a la brasa, fideuà i arrossos clàssics (paella, negre, mar i muntanya). I noves formulacions, com un deliciós arrosset de vieires i cansalada. Tot servit amb la brisa del mar i raigs de sol. Mediterrani en vena i bona vida.

El local del litoral barceloní segueix amb les veles ben desplegades sense perdre l'essència que li ha fet famós: la frescor dels seus productes i uns arrossos de bandera (Vázquez Montalbán va deixar escrit que fan el millor arròs caldós del Mediterrani). És el regne de l'arròs mariner amb el millor producte: cranc reial, vieires, bou de mar i espardenyes acompanyen un gra immillorable. Atenció a l'apartat de guisats i cuina de l'àvia! Un exemple de la fama de què gaudeix el trobareu al mostrari de fotos d'artistes que han passat per les taules: Miró, Dalí, Antoni Tàpies, Josep M. Sagarra, Josep Pla, Sara Montiel i Joan Manuel Serrat.

El restaurant de capçalera dels fanàtics dels arrossos de Sant Antoni. A la carta, entre delícies com les croquetes de rap amb salsa tàrtara, sempre tenen les especialitats més celebrades de la seva terra, Alacant, com ara el meravellós arròs del tros (verdures, bolets i secret ibèric) i el contundent arròs al forn de Quatretondeta, amb xoricet, costella, cigrons i botifarra negra. Tasteu també el de sepionets, cloïsses, alls tendres i carxofes.

Situat a la zona alta, El Noi d’Alcoi té el xef Oscar Juan al capdavant del negoci. El secret del local rau en les paelles, els melosos, els caldosos i les fideuades. A banda de les opcions més clàssiques, també n’ofereixen de més originals, com la paella de vieires i pop, o l’arròs socarrat, amb bacallà i llagostins. Per postres, mel i mató o uns carquinyolis amb moscatell: un epíleg clàssic per a una carta clàssica que reivindica una cuina ultra tradicional.